Crits de ‘viva Franco’ en un acte de Sánchez Camacho a l’Hospitalet

La candidata del PP de Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, ha participat avui en un acte de pre-campanya al barri de Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat, on el partit ha celebrat una castanyada. Quan Camacho ha acabat de parlar amb els periodistes, un dels assistents a l’acte ha cridat, en castellà: ‘viva Alícia, viva Espanya, viva Catalunya unida, viva los catalanes, catalanes somos todos i Viva Franco’, segons que recull el diari Ara.

El periodista d’aquest diari explica que després d’aquest crit cap dirigent del PP català que hi havia allà no ha recriminat res a qui l’ha fet ni ha dit res al respecte. I Sánchez Camacho ha continuat l’acte amb normalitat, tampoc sense dir res.+

A la tarda, el PP de Catalunya ha publicat un vídeo amb les declaracions que ha fet Sánchez Camacho, però ha tallat les imatges abans que se sentís el ‘viva Franco’:

Comentari:

Encara els del PP es queixen del vídeo de CIU, per presentar Catalunya com a un país amb una forta corrent independentista, i ells que fan? manipulen els vídeos per semblar una cosa que no són, perquè en realitat el que donen a entendre es el que aquell home a cridat, feixisme i centralisme absurd i absolut

Mal rotllo entre ERC i el PSC

Lucena creu “una barbaritat” que Junqueras digui que els socialistes “avalen l’ús de la força”

Junqueras, a la Cambra de Comerç
Junqueras, a la Cambra de Comerç

La dimissió de l’eurodiputada del PSC, Maria Navarro, -després de denunciar a la UE “les amenaces militars” d’Espanya en una carta conjunta amb d’altres eurodiputats catalans- ha provocat una picabaralla dialèctica entre els socialistes catalans i ERC.

El president d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha considerat aquest dijous que l’actitud del PSOE després que es fes pública la carta signada per Badia demostra que els socialistes “avalen l’ús de la força com a instrument de política interna”.

Junqueras ha criticat Pere Navarro per no defensar l’eurodiputada i ha recordat -en una conferència a la Cambra de Comerç- que l’any 1931 el PSOE va contribuir a aprovar una Constitució en què es comprometia explícitament a no tornar a utilitzar la força en els afers interns. El president d’ERC ha citat l’article 6 de la Constitució del 1931 que deia que l’Estat renuncia a l’ús de la guerra com a instrument de política nacional i, en canvi, el 2012, és partidari “de fer-ho”, despreś de considerar un error la carta siganda per Badia.

Aquestes declaracions no han agradat gens al PSC. El número dos de les llistes per Barcelona, Maurici Lucena, ha afirmat que les paraules de Junqueras -les quals ha qualificat de “molt gruixudes”- són “una barbaritat”. També ha insistit en que el PSOE no és partidari de l’ús de la força.

Comentari:

No crec que el PSC, avali l’ús de les armes en contra Catalunya no intervinguen i no ajudant a la eurodiputada, però, aixó no significa que no-estiguin fent les coses malament i que no s’estiguin equivocant amb moltes de les decisions que prenen.I tot això quedarà reflectit als escons del 25-N.

El Gran Wyoming: ‘Realment, Catalunya no és Espanya’

El popular presentador espanyol defensa que els catalans puguin votar sobre la independència en una consulta vinculant

El presentador de televisió José Miguel Monzón Navarro, conegut com el Gran Wyoming, s’ha expressat sobre la independència de Catalunya amb contundència. En una entrevista a la revista digital Jot Down, ha dit: ‘Si el poble català vol l’autodeterminació, a mi la constitució tant me fa. No demanen la independència de forma unilateral, demanen fer una consulta per veure què es pensa. Qui té por de la veritat? Perquè llavors hauríem de parlar d’un país que està amb nosaltres o que és captiu’.

I afegeix: ‘Perquè si diem que hi vagi l’exèrcit, com diu La Razón, per exemple, no diríem que estan aquí per gust gust. Llavors, el fet que es faci una consulta no vinculant … coi, això no es pot preguntar en una democràcia? Hauria de ser obligatori, almenys per saber què pensen. Potser sortiria el no i s’acabava tot aquest merder. Però és que em sembla ridícul. Això es pot fer en qualsevol país del món. Menys a Espanya’.

A més, cita el cas d’Eslovàquia com ‘un cas de secessió sense problemes’. ‘Uns demanen la independència i la hi donen, uns altres demanen la independència i els envien els tancs. I a més no els donen la benvinguda a la Comunitat Europea, sinó que els diuen que no hi entraran. Si parlem de raó i justícia parlem d’una cosa, i si parlem de política parlem del que parlem’.

‘Catalunya no és Espanya’

En l’entrevista, el Gran Wyoming parla d’un programa que tenia preparat de fer a La 2 de Televisió Espanyola, anomenat ‘El pitjor programa de las setmana’, i que li van prohibir perquè volia portar Quim Monzó. L’argument per la suspensió va ser que Monzó havia participat anteriorment en el ‘Persones humanes’ de TV3, en què hi havia hagut sàtira de la monarquia.

I diu això: ‘A Quim Monzó li donen el Premi de les Lletres Catalanes, treballa en un programa de televisió, treballa en un programa de ràdio i escriu en dos mitjans escrits. I és un personatge públic on governa la dreta d’allà, que és CiU. És un senyor que pot dir el que li dóna la gana. El porto una vegada, la primera vegada en la seva vida que sortirà a Televisió Espanyola, a un programa de La 2, ni tan sols parlem del ‘prime time’ de La 1, i treuen el programa. Llavors, quan parlem de Catalunya mentim tota l’estona. Realment Catalunya no és Espanya.

 

Comentari:

Aquest és un home com cal, un home demòcrata. que pensa el que tothom hauría de pensar, un home que defensa la llibertat de desició d’un poble decidit, un home que sap que Catalunya no és Espanya, en definitiva, un home del qual tots els Espanyols tenen molt a aprendre.

Ernest Maragall activa la web de la Nova Esquerra Catalana

La setmana passada va decidir estripar el carnet del PSC i ja recull adhesions per al nou partit

L’exconseller d’Educació Ernest Maragall ha fet públic avui, mitjançant la xarxa social Twitter, que ja ha posat en marxa la web del nou partit d’esquerres i sobiranista que impulsa, la Nova Esquerra Catalana. A la web s’hi recull la declaració del  grup impulsor, feta pública tot just l’11 d’octubre, fa escassament una setmana, i convida a sumar-shi a tothom qui pugui estar interessat en el projecte.

Maragall, que tot just va anunciar que estirpava el carnet del psc la setmana passada, explica que l’assemblea constituent del nou partit tindrà lloc el 15 de desembre, és a dir, passades ja les eleccions del 25N.

Espanyolitzar Catalunya, catalanitzar Espanya.

Amb la mòmia del general Prim recent arribada a Reus -la seva ciutat natal- el ministre d’educació i cultura del govern Rajoy, manifestà en seu parlamentària la voluntat de castellanitzar l’alumnat de Catalunya. José Ignacio Werd actua des de l’espanyolisme més radical, en plantejar una solució al que considera un problema lingüístic fent el pont a les competències de la Generalitat, en pretendre subvencionar l’ensenyament privat. Werd també és el titular de cultura i ha aplicat una retallada descomunal a les aportacions de l’estat als pressupostos de les grans institucions catalanes on el seu ministeri contribueix a la gestió. La inoportunitat del que ja es considera un ministre kamikaze, arribà a indignar el propi monarca que demanà explicacions al cap de govern en plena desfilada del Dia de la Hispanidad.

Cataluña, no nos dejes solos

Si la integridad territorial de España dependiera de los argumentos con que la derecha política y mediática descarta estos días la independencia de Cataluña, ya podrían los catalanes independentistas enfriar el cava porque sería cuestión de días. Hay que ver la birria de razones con que quieren convencernos de que una Cataluña independiente es imposible por inviable.

La Diada de este año, más independentista que nunca. Foto: Efe

Argumentos sentimentaloides del tipo “Cataluña no es nada sin España” ni los tengo en cuenta, porque recuerdan al “no puedo vivir sin ti” que precede a toda separación, y que dura tanto como tarda uno en darse cuenta de que no sólo puede vivir sin su ex, sino mucho mejor.

Luego están los argumentos ‘expulsivos’: un Estado catalán se quedaría fuera de la Unión Europea, del euro, de la OTAN, y hasta de la liga de fútbol. En cuanto al euro, ya veremos si no somos nosotros los que acabamos fuera de Europa y del euro, bien porque nos echen, bien porque se venga abajo el invento europeo. Lo de no poder pertenecer a la OTAN, muchos correríamos a preguntar dónde hay que firmar, y así están desde siempre algunos países, incluso en Europa. Y en cuanto a la liga de fútbol, es un negocio antes que un deporte, y ya lo apañarían.

Y por último están los argumentos ‘ruinosos’: Cataluña no sería viable como Estado en un momento como este, de grave crisis económica europea, española y también catalana, y se hundiría sin remedio. Se olvidan de que los nuevos Estados suelen nacer de los escombros, tras guerras y secesiones dramáticas, y sobre esos escombros (que a menudo son literales, de país destrozado) levantan el nuevo Estado.

En definitiva: que si Cataluña sigue o no siendo parte de España no dependerá ni del euro, ni de la crisis ni de jugar la Copa del Rey, sino de que los catalanes quieran continuar siendo miembros del club hispánico. Vale, están también los argumentos de fuerza: suspender la autonomía y mandar el ejército, pero como ahí se acaba toda posibilidad de discusión, ni lo considero.

Por mucho que les pese a algunos, Cataluña será lo que los catalanes quieran. ¿Y el resto de españoles? ¿Qué queremos? Yo hablo por mí, y por otros que sé que piensan como yo. Y mi postura es casi suplicante: ¡amigos catalanes, no os vayáis, no nos dejéis solos! Frente a la chulería con la que algunos comentaristas despachan las aspiraciones catalanas con un “déjalos, que se vayan, que ya se arrepentirán”, yo prefiero no tentar la suerte y les pido: no os vayáis, no nos dejéis solos.

Porque si para algunos es impensable una España sin Cataluña, yo tengo suficiente imaginación para hacerme a la idea, y me aterra una España sin Cataluña (y sin Euskadi, que en tal caso no se quedaría atrás). ¿Se lo imaginan, una España sin las variaciones vasca y catalana, una España reconcentrada en su castellanidad?

En una España sin catalanes ni vascos, los que quedásemos tocaríamos a más en todo, por ser menos para repartir: nos tocaría por cabeza más rescate, más modelo productivo fracasado, más monarquía, más bipartidismo, más santa Transición, más conferencia episcopal, más jueces carcas, más contrarreforma educativa, más facherío sociológico, más prensa cavernícola, más Academia de la Historia, más banca tóxica, más poder económico dominante, más corrupción; más de todo per cápita. Sí, ya sé que también en Cataluña hay crisis, derecha rancia, obispos, corrupción y gran capital, pero sospecho que en el reparto del ajuar común saldríamos perdiendo los que estamos a este lado del Ebro; y lo mismo valdría para Euskadi.

Sería además una España herida, humillada, lo que hincharía aún más el nacionalismo español -que también existe aunque los que se dicen antinacionalistas nunca lo reconozcan-; ese mismo nacionalismo que con sus hechos y sus palabras es desde hace años el mayor fabricante de separatistas en Cataluña y Euskadi.

Asumo que en Cataluña hay un número importante de independentistas convencidos que querrían llegar hasta el final –y entre ellos no figura Mas, que está a otra cosa, ni tampoco CiU-. Pero estoy seguro de que la mayoría de catalanes no quiere salir de España: quiere salir de esta España, que no es lo mismo. Pero es que de esta España somos muchos los que queremos salir, sin tener la posibilidad de independizarnos. De esta España fallida, donde no queda ya institución que no esté en crisis, y donde caminamos con paso firme hacia el agujero.

Por eso digo: amigos catalanes, no os vayáis, no nos dejéis solos, quedaos con nosotros y cambiemos juntos esta España, construyamos otra donde ni vosotros ni los demás nos sintamos incómodos, una España que tenga futuro y en la que no tengamos más motivos para temer o avergonzarnos de los que tienen los habitantes de otros países. Una España que ya no podrá ser monárquica, ni tampoco autonómica, porque el proyecto de la Transición hace agua por demasiados sitios. República, federal, son palabras que todavía imponen; pero más nos valdría tomarnos en serio esa incomodidad de catalanes y vascos y de tantos españoles, y apostar por salir de la crisis desechando todo lo fallido para construir de nuevo, antes de que se nos caiga encima.

 

Comentari:

no tinc absolutament res a dir, aquest text m’ha deixat sense paralues, tant de bó fossin tots els Espanyols com aquest senyor, tot  aniría molt millor!

 

Una associació de militars demana l’estat de guerra contra Catalunya

El president de l’AME, el coronel Leopoldo Muñoz Sánchez exigeix mà dura contra l’independentisme en un documental de la televisió holandesa

El coronel Leopoldo Muñoz al programa de televisió.

“Espanya és una nació indissoluble totalment i en cas d’amenaça de fractura o separatisme nosaltres d’acord amb l’article 8 de la Constitució Espanyola hem de garantir la integritat territorial, per tant el nostre parer és que es declari l’estat de guerra, l’estat d’excepció o l’estat de setge”. Aquesta és la marcial opinió del president de l’Associació de Militars Espanyols, AME, el coronel d’intendència Leopoldo Muñoz Sánchez, respecte el procés polític que viu Catalunya.
El coronel Muñoz expressa així l’opinió, en nom d’una de les tres associacions de militars en actiu i retirats més nombroses d’Espanya, en un documental sobre el procès polític que viu Catalunya de la cadena de televisió holandesa “Nieuwsur” . El líder de l’AME, doncs, apostaria per suspendre no només les institucions d’autogovern  catalanes sinó fins i tot l’exercici dels drets constitucionals dels ciutadans de Catalunya i embirdar-los en un règim d’autoritat governativa o militar.
Comentari:
Es pot saver que es aixo de la unitat sagrada d’Espanya, ni que fós una nació divina!, perquè jo crec que no es mereix ni la etiqueta de bona. senzilla. honesta…. NO! al contrari!, es una nació de choriços, de males influències i de mal estar!
sense posar-nos a parlar dels polítics esclar…
En fí, nose perque ja no em sorpren gens que aquests fatxes demanin burrades com l’estar de guerra, al capdavall ells si que són Espanyols, ells si que no tenen oportunitat de marxar, i ja que ells no poden marxar, doncs ala! ens hem de fotre tots, doncs no!, no van així les coses senyors.
Si una cosa ha estat promoguent el moviment independentista es la pau!, i el no rotund a la violència, i ara venen aquets bèsties cavernaris a demanar l’estat de guerra.
Les paraules diuen  molt de les persones, i jo, per sentir aquestes prefereixo no escoltar.